
EVA BLANCO
Eva Blanco, de 16 anys, va ser assassinada a ganivetades en una cuneta de la carretera de Madrid, el 20 d'abril del 1997.
Tot va començar una tarda de dissabte, 19 d'abril del 1997, on la protagonista estava jugant a tennis amb els seus amics. A la nit, ella i els seus amics van passar l'estona en un club nocturn local fins a les 23:30h, quan es preparen per anar-se'n a casa. Eva va ser la primera a abandonar el grup. Un amic la va acompanyar fins a un camp a uns 700 metres de casa seva, abans de seprarar-se a les 23:45h. Eva Blanco va decidir prendre una drecera per arribar d'hora a casa, evitant el desviament més llarg pel centre de la ciutat, però lamentablement mai va arribar al seu destí.
Com que l'Eva sempre arribava a temps a casa, la seva mare es preocupava que no arribés i va avisar a les seves amigues amb qui va sortir aquella nit, les quals van dir-li que havia marxat cap a casa. La mare s'espanta i crida el seu marit perquè l'ajudi a trobar-la a la ciutat amb l'ajuda del seu nebot, un policia local i el pare d'una amiga de la seva filla.
Quan van acabar de buscar-la i no la van trobar, els pares d'Eva van denunciar la seva desaparició a la comissaria de la Guàrdia Civil a la una de la matinada, però els agents de la comissaria no es van preocupar gens, perquè no havien passat les 24 /48 hores des que va desaparèixer.
Finalment, el cos d'Eva Blanco va ser trobat per dos avis residents a Ajalvir a les 9 del matí al costat d'una obra de construcció d'una carretera entre Cobeña i Belvis de Jarama, a sis quilòmetres d'Algete. La Guàrdia Civil va informar que quan l'Eva va arribar al domicili, algú se li va acostar, la va ficar en un cotxe i se la va emportar, la va violar i la va apunyalar 20 vegades a l'esquena i al coll, acabant amb la seva vida. No hi havia rastres d'armes a l'àrea i molt pocs vestigis que la inspecció ocular pogués marcar
, ja que havia plogut tota la nit i l'aigua n'hauria pogut esborrar alguns. Tot i això, es va prendre una mostra de semen de restes trobades als genitals de la víctima.

Localització on es va produir l'escena del crim
Així va començar l'"Operació Unió", una incansable i difícil investigació que mai no es va aturar, cada vegada que un nou tinent o capità estava a càrrec del grup d'Homicidis, se li demanava que revisés el cas amb "ull agut" en cas que als altres se'ls hagués pogut passar alguna cosa o detall que podria ser important per a la investigació.
Es va investigar a l'exparella de l'Eva, igual que tota la seva família i l'entorn d'escoltar, els amics, persones que havien treballat aquella nit per aquella zona... Fins i tot el pare d'Eva va ser investigat i, per descomptat, qualsevol que pugués tenir antecedents de delictes sexuals. Inclòs un veí del carrer on viu la família d'Eva, va ser investigat però la confrontació genètica el va descartat.
De les poques proves trobades a l'escena del crim, es va analitzar un fil vermell per veure si coincidia amb la roba o la tapisseria de l'automòbil. Però no va aportar res, igual que les empremtes de sabates d'un home obtingudes a l'escena i amb rastres de sang. Era un estampat de sabates clàssiques, molt similar a les que s'useven a les forces de seguretat.


Empremta que es va trobar a l'escena del crim

Fibra vermella que es va trobar a l'escena del crim

Un testimoni va arribar a assegurar de que passades les onze de la nit, havia vist per la zona un Renault 11 de color blanc, així doncs, tots els cotxes d'aquest tipus van passar pels ulls dels investigaors.
Res donava resultava, pero l'ànim no decaia entre els investigadors ni al poble de l'Eva. Més de 2.000 veïns es van oferir per sotmetre's a la prova d'ADN per ajudar a aclarir el cas, però la jutgessa no ho va autoritzar.
El cas es va aturar, però no ho va fer la investigació, s'estava en alerta per si en algun moment donat es presentava una prova de gran interès que ajudés a resoldre el cas.
Un testimoni va arribar a afirmar que passades les 23.00h hores va veure un Renault 11 color blanc a la zona, de manera que totes les actuacions d'aquest tipus van ser capturades pels investigadors.
Res donava resulats, però l'ambient era indestructible entre els investigadors i dins del grup d'Eva. Més de 2.000 veïns van demanar una prova d'ADN per ajudar a aclarir el cas, però la jutgessa s'hi va negar.
El cas es va aturar, però no les investigacions, on estaven en alerta per si en algun moment, es presentava una prova que ajudés a resoldre el cas.
